Diumenge, 20 de desembre, 2020

Les manifestacions de Més Plurals arreu de Catalunya ha sigut tot un èxit. Milers de vehicles s’han trobat a les ciutats més importants del territori per protestar contra la Llei Celaá. Des de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona fins a la Plaça 1-O de Girona, s’han pogut sentir les protestes contra la nova llei educativa que cerca aprovar l’estat espanyol el propvinent 23 de desembre.

Per la pluralitat, la llibertat i la igualtat d’ensenyament

La defensa de la llibertat d’ensenyament ha sigut impulsada per diverses entitats de la societat civil: associacions i federacions d’AMPAs o sindicats de professors. Per respectar aquesta pluralitat es va demanar l’absència de cap distintiu que no fos exclusivament per defensar la concertada. Aquesta voluntat s’ha aconseguit materialitzar i la marxa ha pogut centrar-se en la defensa del dret fonamental dels pares a escollir una escola diferent de l’oferida per l’estat, aconseguint fer arribar el missatge més important: les famílies volen triar l’escola que millor s’adaptin als seus fills i filles.


Tanmateix, aprofitem per recordar que la plataforma no s’ha posicionat respecte a la matèria lingüística per donar cabuda a les diferents sensibilitats. Per això s’han defensat les següents idees fonamentals en el manifest que s’ha llegit en acabar l’acte:

  • Igualtat de tracte entre escola pública i concertada. La societat és diversa, democràtica, tolerant i participativa. Per això, l’escola també ha de ser plural, gratuïta i universal. En canvi, la LOMLOE aprofundeix en la desigualtat entre les dues: s’oblida de l’equiparació salarial entre el personal de l’escola pública i concertada; el finançament segueix essent substancialment inferior i no hi dóna solució amb cap possible finançament complementari. Aquest fet dificulta a les escoles garantir la gratuïtat del seu model educatiu que a Barcelona ja acull el 37% dels alumnes vulnerables de la capital catalana.
  • La participació de la societat civil en l’educació. La LOMLOE assigna a l’ensenyament d’iniciativa social un paper absolutament subsidiari en relació amb l’ensenyament estatal. Els dos ofereixen un servei públic i la diferència és injustificada alhora que dificulta la pluralitat del sistema educatiu. D’altra banda, la programació de la xarxa de centres i l’oferta de places escolars es farà sense tenir en compte el que les famílies sol·liciten i s’escolaritzarà en funció de les decisions i interessos de les administracions. El dret a decidir és dels pares i han de ser les administracions les que ho facin per ells.
  • Defensa de la llibertat de consciència. Això només és possibles si hi ha diversitat d’escoles amb projectes educatius i pedagògics propis i es pot triar lliurement. La preeminència de l’ensenyament públic sobre la xarxa concertada posa en joc aquest principi bàsic i obre la porta a una restricció de la llibertat de consciència. Per això animem a respectar els drets i acords internacionals que existeixen sobre l’assignatura de religió

Després del gran èxit de les mobilitzacions continuarem treballant a tots els fòrums i àmbits internacionals, nacionals, autonòmics, polítics i jurídics, per minimitzar les conseqüències negatives d’aquesta llei fins que es canviï, i tant de bo, sigui fruit d’un veritable pacte educatiu durable. A l’educació hi cabem tots i no sobra ningú.